El racó que menys m'agrada de València és el cementeri municipal. L'any passat vaig anar a l'enterrament de l'avi del meu amic Pedro i m'en vaig quedar molt impressionat. El cementeri era molt gran, hi havia molts carrers tots plens de tombes, semblava un laberint.

Me'n recorde que aquell dia  plovia, era hivern, feia molt de fred i això va fer que encara fora tot més impressionant. Anavem tots caminant darrere del taüt i el van ficar en el quart pis. Al mateix moment, els soterradors van traure els restos d'un avantpassat. Els van ficar juntets per sempre, jo he de dir que vaig passar molta por aquella nit. Quan tancava els ulls se m'apareixia l'avi del meu amic.

Per a finalitzar, no recomanaria a ningú que fora a aquest cementeri ja que jo vaig agafar un trauma i em va costar un mes de patiment, però tot siga per un bon amic.

El racó que més m'agrada de València son els jardins de vivers. Aquests jardins es troben molt prop de la meua casa. Quan jo era xicotet anava els diumenges amb els meus avis.El que més m'agradava fer era donar-li de menjar als coloms. Els portava trossos de pa i els els donava a l'esplanada del centre dels vivers. M'agradaven molt aquests moments i tots els caps de setmana sense excepció allí anàvem.

Sense donar importància al temps que fera, algunes vegades em donava por quan estava envoltat de coloms i alguna vegada em va caure alguna caca i em va donar molt de fàstic.

Alguns diumenges anàvem al zoo a vore els animals, els meus preferits eren els micos. Hi havia un mico que es deia Tarzàn, era molt porc. Deu ser per aquells bons moments que ara encara m'agraden molt els vivers. Deu ser per això que quan estic molt estressat, em vaig a vivers i se m'oblida tot.