El racó que menys m'agrada de València és el cementeri municipal. L'any passat vaig anar a l'enterrament de l'avi del meu amic Pedro i m'en vaig quedar molt impressionat. El cementeri era molt gran, hi havia molts carrers tots plens de tombes, semblava un laberint.

Me'n recorde que aquell dia  plovia, era hivern, feia molt de fred i això va fer que encara fora tot més impressionant. Anavem tots caminant darrere del taüt i el van ficar en el quart pis. Al mateix moment, els soterradors van traure els restos d'un avantpassat. Els van ficar juntets per sempre, jo he de dir que vaig passar molta por aquella nit. Quan tancava els ulls se m'apareixia l'avi del meu amic.

Per a finalitzar, no recomanaria a ningú que fora a aquest cementeri ja que jo vaig agafar un trauma i em va costar un mes de patiment, però tot siga per un bon amic.